Els dies 19, 20 i 21 de novembre els i les alumnes de 5è de primària hem
dut a terme un treball sobre el terreny al camp d’aprenentatge d’Empúries.
Vam sortir de l’escola el dilluns 19 a les 8 del matí. El viatge es va fer llarg, sort que vam parar al Parc de l'Agulla a Manresa! Després d’una estona més de viatge, vam arribar a l’alberg de l’Escala, ens vam instal·lar a les
habitacions i vam anar a dinar per agafar forces.
A les 14:30 va començar l’activitat sobre el sistema dunar d’Empúries. En
grups reduïts i amb l’ajuda d’un GPS, havíem de localitzar diferents punts del
recorregut del sistema dunar. En acabar vam fer una posada en comú entre tots
els grups. Abans de sopar vam fer una visita nocturna al nucli de L’Escala i
després ens vam divertir amb jocs de taula.
El dimarts 20 ens vam organitzar en dos grups i vam visitar el jaciment
grecoromà d’Empúries i el seu museu. Al matí vam treballar la ciutat grega i a
la tarda la ciutat romana. Els monitors ens feien les explicacions utilitzant la
mitologia de l’antiga Grècia.
Sabíeu que l’antiga Emporion és l’única ciutat grega de la península Ibèrica? Que fa més de 100 anys que s’hi fan excavacions? I que l’estàtua del déu Asclepi és la peça més valuosa que s’ha descobert?
Vam acabar el dimarts amb una superfesta (amb pica-pica) a la “disco”
malgrat els problemes tècnics.
Però de ben segur que, per molt que passin els anys, el que no oblidarem
serà el misteri de la porta que es va tancar i no es volia tornar a obrir. Va
tenir un final feliç, però això forma part d’una altra història.
El dimecres 21, tot i que estàvem trinxats i trinxades va ser màgic.
Després d’una caminada, que se’ns feia eterna, vam arribar a la platja de Sant
Martí d’Empúries i de sobte el cansament va desaparèixer.
Allò era el paradís: el mar s’havia calmat i tornava a ser blau. No hi
havia dossiers ni monitors. Podíem gaudir i experimentar en aquella platja que
era per a nosaltres sols. Onades i més
onades, cabrioles, castells de sorra, meduses, peixos, petxines...
Vam acabar xops i xopes fins a les orelles i la tornada cap a l’alberg
semblava una rua de carnaval. En fi, un gran final per a unes colònies
extraordinàries.